A l'ombra de les noies en flor I

Deia Jaume Fuster que «Salvant tots els respectes, Marcel Proust em sembla la correspondència exacta, en literatura, de la goma de mastegar —del xiclet, vaja.» I té molta raó, la seva A la recerca del temps perdut és un xiclet, però igual que ningú en mastega sense que li vingui de gust, llegir a Proust és un plaer en si mateix. A més, de tant en tant, hom pot trobar/fer una bombolla que li esclatarà deixant-lo gratament sorprès. Llegir Proust, inclús rellegir-ho, mai és una pèrdua de temps.